Cooperació en temps de crisis

El dur context de crisis econòmica en el que el nostre país es veu immers ens hauria d’ajudar més que mai a entendre la situació que pateixen milions de persones des de fa dècades a arreu del món.

Però ben és cert que en molts casos no és així, a vegades per convicció, i moltes vegades fruït de discursos demagògics que ens fan creure que s’han de prioritzar les inversions internes i no la cooperació. Justificacions que, davant la precarietat i la incertesa en que es troba la ciutadania, fins i tot les posicions fins ara favorables i compromeses amb l’ajuda al desenvolupament  acaben recolzant aquests criteris.

No és just emparar-se en la excusa de la crisis per retallar els drets humans i socials de les persones, drets bàsics independentment del teu lloc de naixement. I més encara tenint en compte que es tracta d’una crisis global amb conseqüències globals, però especialment dures per a aquells països empobrits víctimes d’uns sistema econòmic mundial generador de desigualtats.

Ara és el moment d’apostar per polítiques públiques que garanteixin les pensions, l’educació, la sanitat i tots els serveis socials  bàsics, no només a casa nostre, sinó a arreu. I aquestes si són possibles si equilibrem partides destinades a inversions com pot ser la militar o la destinada a rescatar entitats privades financeres. En cap cas és imprescindible l’elecció entre cooperació o pensions. Una crisis global necessita intervencions globals.